L'European Processor Initiative (EIP), una iniciativa paneuropea recolzada per la UE per desenvolupar processadors europeus propietaris, ha completat la seva primera fase. Aquesta fase inclou el desenvolupament del processador Rhea basat en Arm, tecnologia de seguretat per a processadors HPC i edge i una prova de concepte per al xip de prova European Processor Accelerator (EPAC).
Des de fa temps, Europa vol desenvolupar el seu propi processador i la seva indústria associada, de manera que la regió depèn menys dels processadors d'altres regions del món. Amb aquesta finalitat, 28 empreses i organitzacions europees de deu països han creat el consorci European Processor Initiative (EIP). Aquest consorci també compta amb el suport de la Unió Europea (UE).
El consorci va anunciar recentment que havia completat la seva primera fase de desenvolupament. Amb un pressupost de 79 milions d'euros, diverses empreses europees i start-ups van treballar en el desenvolupament de la seva pròpia tecnologia de processador.
Resultats primera fase de desenvolupament
Els èxits clau d'aquesta fase inclouen la introducció del processador Rhea basat en Arm Neoverse V1 de SiPearl en col·laboració amb Atos. Tot i que la tecnologia d'Arm prové del Regne Unit, aquest processador també compta amb 29 nuclis RISC-V de codi obert que actuen com a controladors. L'ús de tecnologia de codi obert és una part important de la iniciativa paneuropea de processadors. El 2023, aquest processador "europeu" s'hauria de desplegar en entorns de supercomputació.
Un altre resultat del projecte EIP és el desenvolupament de tecnologia de seguretat per a ordinadors HPC i perifèrics. Ara s'han desenvolupat les anomenades "rajoles de criptografia" per a aquest propòsit. Aquesta tecnologia s'ha d'integrar amb altres solucions i aplicacions de processadors de codi obert.
Altres solucions
A més, en la primera fase de la iniciativa EIP s'ha desenvolupat la prova de concepte de xip de prova de l'Accelerador de processadors europeu (EPAC). El Barcelona Supercomputing Center i la Universitat de Zagreb (Croàcia) han desenvolupat les anomenades unitats de processament vectorial per a una potència de càlcul d'alt rendiment i un baix consum energètic. Aquesta solució es basa en el nucli Avispado RISC-V de Semidynamics de Barcelona.
Aquest projecte també va proporcionar una prova de concepte per a una plataforma informàtica integrada, en combinació amb un SDK, per a la indústria de l'automòbil.
La fase 2 començarà el 2022
La segona fase de l'EIP s'iniciarà l'any 2022. En aquesta fase, el consorci vol centrar-se específicament a posar en producció els processadors desenvolupats a la fase 1.